Garcin neix -com a fotògraf- quan es jubila als 65 anys, com a venedor de llums.
Crea un personatge, a l'entorn del qual es desenvolupen les obres. A la major part de les fotografies apareix ell mateix i algunes vegades també hi la seva dona, com a protagonista de diverses situacions que recurrentment fan al·lusió a personatges mítics com Sísif o Ícar.
Com si d’un prestidigitador es tractés, a les seves fotografies ens presenta un món irreal, fingit, construït a partir del fotomuntatge; mitjançant imatges retallades i enganxades. Petits escenaris, creats per a cada fotografia, ens ofereixen escenes inventades d'un univers fictici que, potser, alhora ens brinden les claus per entendre millor el nostre món.