Per què no imaginar-nos que Joan "Purets", des d'una petita població de Lleida, de mica en mica va poder crear un petit exèrcit de nens capaços de moure el món a cop de pedal?

Aquest argument seria idíl·lic, però certament aquest dispositiu de transport –menyspreat i, fins i tot, abandonat durant dècades per la societat– s'ha convertit, amb la crisi social i econòmica que encara vivim, en el mitjà de transport vital per a moltes persones que no disposaven d'alternatives més ràpides i econòmiques per poder-se moure pels carrers i traslladar-se dels domicilis als centres de treball, d’estudi o bé a les cues de l'atur.