Vaig començar la sèrie Pas de deux quan l’Avril, la meva filla gran, va entrar a l’Escola Nacional de Ballet de l’Havana. Em motivava retratar els ballarins més enllà de les actuacions, de la seva perfecció i estètica, dels escenaris i de les llums. Buscava una expressió més sincera i una personalitat més pura. Explicar una història des d’un punt de vista diferent, però a la vegada fidel a l’essència. Captar amb la lent de la càmera l’energia que emana de la interacció entre els cossos. Pas de deux és una dansa que neix del joc entre la ballarina i jo com a fotògrafa.