Per tot arreu hi ha algú que ven alguna cosa. Cada dia es munta i es desmunta una parada, s’exposa la mercaderia per tal que algú la compri. La gent espera, es troba, mira, valora, parla, passa l’estona, mercadeja ... es relaciona.

Dins el mercat, les persones construeixen la seva cultura i forgen la tradició de la comunitat amb cada mirada. Sempre hi ha un silenci ple de tensió, ancorat en les hores que passen, envoltat de sorolls quasi climàtics, paisatgístics. La persona que ven i l’entorn s’erigeixen com a una realitat precisa, profundament humana.

Mirades, posats, calmes, esperances totes diferents; totes iguals a la nostra.