Desnonat del seu imaginari més real, el vaig rescatar per a un protagonisme inusual. Ell, que estava acostumat a les mirades dels vianants de carrer, àvids per comprar les peces que l'havien vestit; i a les mirades -poc o molt disfressades- que intentaven veure en ell aquesta figura desitjada, o fins i tot despullar-lo. Referent d'uns cànons de bellesa i/o erotisme, sortits de fàbrica, amb certs aires de supèrbia; aquest cos de polietilè -convertit en forma de dona- va veure, potser, el somni de transfigurar-se en un objecte-persona per a fins més artístics; escapant de la jungla dels aparadors de carrer, darrere d'un vidre i exposat sense pietat davant els transeünts com si es tractés d'un animal de zoològic.