L’artista denuncia la cosificació de la figura femenina i la infravaloració de la mateixa en el món de l’art a Europa durant els s. XVI, XVII i XVIII.

Aquesta sèrie s’origina a partir de la reinterpretació de sis peces artístiques del Renaixement i el Barroc, les quals presenten apologia a la violació a través d’un discurs mitològic i bíblic.

L'autora utilitza l’eina de l’autoretrat per aproximar-se a la protagonista i un estil minimalista, el qual convida l’espectador a reflexionar entorn dels orígens de la raó i la perpetuïtat del patriarcat.