En aquest cas, centrat en l’univers del cos femení, una font gairebé inesgotable de paisatges d’una enorme bellesa i que cal explorar per posar en valor la seva feminitat intrínseca. 

Aquest cos està impregnat d’una enorme bellesa i plasticitat, amb simetries, formes, volums, textures, llums i ombres; resulta poc menys que un sacrilegi  vulgaritzar tota aquesta bellesa per reduir-la a una mera exposició de carn. Tornant a parafrasejar al poeta, el cos femení és aquell lloc on la llum i les ombres canten, i la nostra obligació és la de saber escoltar i fotografiar aquest cant.

Poeta: Joan Manuel Homar