La fotografia de Narcís Darder té la virtut d’infiltrar-se en la vida, sense fer-se notar. A còpia de fixar, durant anys, una llarga sèrie de moments fugaços s’ha construït una mena de registre de la quotidianitat, que ara esdevé una eina de reflexió sobre una època i un país.
Però més enllà del testimoni que ofereixen en conjunt, cadascuna de les imatges, vista independentment, és un model d´equilibri: volum, composició, llum, moviment, on tot és al seu lloc.
Les obres experimentals en color es poden entendre com a una extensió natural d´aquest propòsit permanent d´harmonia formal. Però, aquí, la realitat es distorsiona. La visió personal transforma objectes i escenes que s’estructuren en representacions geomètriques fins a arribar a l’abstracció.
