I... vaig sortir. Cap al lloc on ja havia estat, sense ser-hi del tot. El recordava llunyà, com aquell planeta perdut en un univers desconegut. L’havia tocat, però no abraçat; l’havia percebut, però no fruït. I vaig arribar-hi. El lloc era el mateix. El vaig mirar amb els ulls d’avui, més pausats que els d’ahir, més oberts que els d’abans. I el vaig veure.