No crec que sempre estiguin apuntant cap al mateix lloc. Estic convençut que mentre no les mires donen voltes pel panell per explorar-lo. O potser reposen. Segur que reposen. Elles també s’esgoten de tant assenyalar el nord.

M’hauria agradat agafar el camí de la dreta. Segur que pel camí de la dreta no plovia, ni queien gotes, ni hi havia esquirols mirant-me. La culpa fou del tipus que escriu missatges als panells lluminosos de l’autovia. L’últim panell abans de sortir deia “Circuleu pel carril de la dreta”, i suposo que m’ho deia a mi. No circulava ningú més pel de l’esquerra. 

Albert Glas, fragment