Carbonell reflexionava amb sinceritat sobre el seu ofici i la seva trajectòria: 

“Arriba un moment que t’adones que les teves fotografies han servit d’alguna cosa. No has canviat el món, perquè això és d’imbècils creure-s’ho, però saps que han servit. M’agradaria seguir per aquí. Tot el que sigui denúncia és bo. Aquí és més difícil no arreglar res, perquè la gent està triturada d’imatges. Què vols fotografiar?, una dona maltractada?, gent que mor al carrer? A aquestes condicions ens hi hem acostumat, és normal que la gent es mori al carrer. Això m’ho va fer entendre un nen sahrauí que no entenia que els cotxes tinguessin casa, i hi hagués persones vivint al carrer. I jo no m’ho havia plantejat mai, així.”

Joan Solé: comissari