Nusos, d’Alba Martí, ha fet una exploració visual sobre el llenguatge del cos partint de la seva transformació a través del gest. Per una banda, les formes tensades dels cossos esdevenen els elements gràfics d’un abecedari impossible, però, per l’altra, la distensió i la fusió dels cossos expressen emocions molt allunyades del llenguatge articulat.

Carne, de Míriam Hierezuelo, és una mirada crítica amb l’explotació animal. En aquest projecte la violència sobre el cos i la pèrdua de la forma per la mutilació esdevenen un símbol de la degradació humana i ens situen en el centre del debat ètic sobre la nostra relació amb la resta d’éssers vius.