El que és real -inaprehensible- es revela ficció. El que és invisible -essencial- s'aprecia gràcies a la imaginació. El que és nimi, banal, superflu... tot això cobra vàlua quan hi ha sorpresa. Preses directes. Espontànies. Vívides. Una col·lecció d'estampes en blanc i negre, que pinten un temps i un espai.

El voyeur deixa la seva mirada a l'autor. El fet de deambular, si és atent, es cobra imatges belles, memorioses, memorables; d'aquelles que encapsulen gràcia, ironia, sensibilitat i tendresa. Per descomptat: l'ara es fa sempre. I sí -digui's així-, l'efímer fa a l'etern.