El cos com a metàfora, casa, pròtesi, personatge imaginat; el cos com a somiant i somiat, monstre, llibre, sinistre, bell, dibuixat i desdibuixat, mirall i miratge. El cos com a ofrena mística d’autoreconeixement i veneració.

- L’antítesi d’allò absolut, Ibai Cobo. La casa, metàfora de la ment, permet explorar la forma limitada de la identitat.

- La meva pell monstre, Laura Aranda Rentat. Autobiografia de ficció, relat del meu propi naixement conscient.

- La mort de la identitat, Alan Balzac. Cerca, trobada i destrucció a partir de la imatge.

Comissariat: Noelia Pérez, professora del curs, Fotografia Cos i Poder, impartit a l'IEFC.