Convida a reflexionar com aquest marc vulnera impunement els drets fonamentals dels infants, i normalitza que formin part de l'engranatge econòmic de països amb governs i societats que miren cap a un altre costat.

Prenent com a referència la Convenció sobre els Drets de l'Infant de les Nacions Unides i els convenis 138 i 182 de l’OIT, que estableixen l'edat mínima per treballar i les pitjors formes de treball infantil, l'autor aborda diversos contextos: Bolívia, Tailàndia, el Senegal, Colòmbia, el Líban i el Japó on els menors són explotats de manera sistemàtica, en virtut de marcs socioculturals creats per adults que se’n lucren.