Entelat de memòries que vaguen en mi. 
Records adormits d'uns altres temps.
El blanc és precís, la llum brilla, i jo m'absento. 
Eternament en fugida, fujo de tu amb el vent.
I la teva absència omple el meu buit i em desconec.
Bellesa i llum que no puc trobar, et vaig deixar marxar com el rígid ahir,
fa ja molt, petites llàgrimes de cristall.

Em va interessar tractar d'expressar en una fotografia (fragmentària i parcial) alguna cosa que flueix, que s'escapa, que es transforma constantment i se submergeix fins al més profund d'un mateix. El vel que separa aquesta realitat tangible, concreta i manipulable, de la nostra essència. Què és el que hi ha a l'altre costat del vel?