Unes relacions que es basen en els sentits i en l’espontaneïtat, en què els mons exteriors s’endinsen i el flux universal de la vida es fa present. Tot esdevé un i un forma part de tot.

Les instantànies mostren el diàleg amb l’entorn d’unes criatures educades al bosc. Amb una haima com a únic refugi, passen els dies en una genuïna fusió amb la natura; no com a visitants, sinó com a integrants d’un mateix ecosistema, on els cicles vitals de tots els éssers sensibles simplement transcorren.