Tracta de revelar una visió múltiple de la mar entorn de dues línies d'horitzó que connecten el cel, la superfície de la mar i el regne subaquàtic.

Horitzó entès com la línia que connecta l'aire amb l'aigua.

Línies, contorns i textures conformen un paisatge marí una mica irreal que sorprèn l'espectador per la seva falta de determinació, i cerca suggerir-li la possibilitat de sensacions més que una mirada a un objecte; en un espai intermedi entre el llenguatge figuratiu i l'abstracció, obertes a la interpretació, a partir de només tres elements: aigua, llum i aire.

La instal·lació "plecs sense fi", de llum, aigua i aire "veritables" completa l'experiència de manera més immersiva, física i present.