Dones que (no només) netegen, és una peça editorial on recullo tres entrevistes a les dones que netegen els llocs que habito. Els retrats fotogràfics pretenen narrar el seu context laboral sovint condicionat per la precarietat de no comptar amb un contracte que les empari.

Convido a reflexionar sobre el prestigi social que atorguem al servei de la neteja i concretament a les treballadores de la llar, un sector feminitzat i precaritzat. Vull posar-les al centre i explicar les seves vivències per dignificar les tasques que fan quan ningú mira, ràpid, invisibles.