Aquest treball no pretén ser un testimoni objectiu del món ramader. Tampoc situa l'agricultor en el centre del relat.
És una mirada parcial a una realitat, una metàfora sobre la vida i la mort, amb les ovelles com a protagonistes. Els alts contrastos de llum i foscor de les imatges representen dos mons antagònics: la vida i la mort, l'home i la natura.
La fotografia presenta aquesta explotació ramadera com un món tancat i inalterable en què els seus habitants vaguen subjectes a la transitorietat de la vida.
Laura Gómez Lerena