No necessito capturar imatges de l'Havana per portar-la dins del meu cor i del meu pensament.

Aquestes imatges realitzades des del respecte, en principi, segurament no són suficients per descobrir la realitat de Cuba; aquesta és més complicada per conèixer-la que no pas des de la percepció d'un turista. La societat cubana es desperta cada dia amb l'ànim de sobreviure a la dura realitat que l’envolta i es manté en l'esperança d’una vida millor.

Admiro i considero aquestes persones que s'esforcen diàriament en les diferents formes que els presento; apreciant-hi el seu enginy crioll per crear oficis de supervivència, alhora que el seu sentit de l'humor -implícit en un cubà- reapareix cada dia tot i les limitacions que han sumit l’Illa en un immens ostracisme.

L'Havana, malgrat el seu deteriorament actual, segueix essent la ciutat dels meus somnis.