La foscor no és només absència de llum, sinó que és espai d’oblit i de memòries esborrades. Aquestes imatges reconstrueixen veritats que van quedar fora de camp, fora de focus, fora del relat. No n’existeixen fotografies, només absències. Pou recorre a la intel·ligència artificial per donar forma al buit i fer visibles les imatges que mai no van poder ser fetes.

Amb VI, aborda el silenci dels abusos dins l’Església. No documenta, però evoca. La fotografia esdevé llenguatge de resistència davant l’oblit.

Hi ha històries que mai no s’han explicat amb imatges: fets reals, dolorosos, silenciats, que van quedar fora del focus de la història. Episodis de patiment que, tot i haver succeït, no disposen de cap registre visual. Les víctimes callaven. L’entorn callava. I la càmera, també.