L’autor ens presenta una selecció d’instants fugaços que ens mostren la força d’una cultura i un país per lluitar, organitzar-se i no defallir. Individualment i col·lectivament brillen a parts iguals en una simbiosi perfecta. Endinsant-nos-hi, evidenciem la gran diversitat humana present en cada construcció en què cadascú vetlla per un anhel comú, i això ens serveix de model de vida. Les imatges ens parlen de les colles sense importar el color de la camisa, sinó l’esperit del moviment. La persona perd la por al contacte, al tacte d’altri, amb la finalitat d’assolir fites comunes; i , tots plegats, besar el cel.