La conjunció aconseguida no necessita existir ni abans ni després de ser fotografiada. La materialitat de la idea no és l'objecte final del treball realitzat sinó el seu enquadrament; el retrat. Com a la clàssica instantània: el seu moment exacte.

Analitzant l'atzarós mapa de senyals que emeten les coses des del lloc que ocupen al món, Madoz individualitza i desordena, confronta i manipula, fins a aconseguir mostrar un nou ordre, una cara amagada del sentit, una nova veritat simbòlica que ressalta, per impacte, el desordre de la lògica.

Les composicions s'acosten al poema minimalista i a la contraposició d'imatges poètiques que produeix una explosió metafòrica. La resolució fotogràfica en blanc i negre li dona també una distància malenconiosa.

Borja Casani

Exposició produïda per Subdirecció General de Museus Estatals, Ministeri de Cultura i Espart.