Un oasi estratègicament situat als peus de les dues grans autopistes de l’època: les caravanes de camells que, des del Mediterrani, travessaven -cap al sud- el desert del Sàhara, portant sal i teles principalment; i el transport fluvial pel riu Níger d'on provenien productes de l'Àfrica occidental, molt preuats a Europa com l'or, el banús o els esclaus.

Però els comerciants que arribaven a Timbuctú no transportaven només mercaderies. També eren els difusors de la cultura del moment, ja que traginaven, a més, llibres i manuscrits des de l'altra ribera de la Mediterrània o de l'Orient Mitjà. Centenars de mestres i cal·lígrafs copiaven aquests volums i els redistribuïen, o es quedaven gelosament guardats a les nodrides biblioteques familiars de la ciutat. Aquest era el veritable tresor que albergava Timbuctú.