Essent una temàtica àmpliament abordada, especialment a la seva Sevilla natal, l'autor proposa una visió més íntima, llunyana de les estampes clàssiques relacionades amb la iconografia sagrada, per mostrar el seu interès pel detall, per l'ambient, per la relació de la vila amb les seves tradicions, o l'oportunisme de l'instant captat.

La proposta es tradueix en aquest doble llenguatge tan definitori de la Setmana Santa sevillana que, sense abandonar el sentit espiritual, reflecteix aspectes antropològics i populars. D'una banda, queda de manifest la intemporalitat del ritu; mentre que, de l'altra, es contempla la ciutat com a escenari necessari.