L'aire té un gruix, com un mur; i aquests murs són alhora una pantalla i una presó. Una presó, perquè el personatge es troba tancat dins d'un univers de formes hostils, del qual, depèn per complet com una forma més entre les altres. Una pantalla, perquè al fons, més enllà de la inicial presència material (alterada, ratllada), es fonen i es troben formes inventades que situen el personatge en un lloc de ficció.

Entre aquests signes apareixen paraules, com un intent humà d'habitar aquests no-llocs. I potser siguin, aquestes paraules, els únics elements que sobrevisquin a l'erosió geològica i química de la matèria.

Christian Maccotta, director del festival Les Boutographies de Montpellier.