Vaig recórrer pobles que em recordaven la meva infantesa, la meva família. La vista del camp i la seva grandesa em van submergir en un estat de gran inspiració. Em prenia el meu temps per arribar a llocs aïllats, caminant amb la motxilla a l’esquena i les càmeres, sempre amb ganes de comprendre altres cultures, i la vida de les persones, les cases, la cuina, la llengua, els oficis i la forma en què em van acollir em van fer sentir part de la família.

Aquesta exposició no és una mirada nostàlgica, és el record d’un preciós viatge que em va resultar familiar i amb aquesta vull retre homenatge a totes les persones que en aquell moment van posar davant la meva càmera.