L’obra de Ricard Duran és una manera d’entendre la fotografia, sense cap manipulació, tot aportant nous registres al llenguatge fotogràfic i amb una recerca constant de la llum.
La seva producció té diverses lectures. D’una banda, hi podem observar la voluntat documental, la d’ensenyar la Barcelona de l’època: la ciutat del Seat 600, de les processons, de la Diagonal buida. De l’altra, i fins i tot més important, el vessant estètic com a seguidor del moviment de la Nova Objectivitat.
La seva obra s’emmarca dins de l’anomenada Nova Objectivitat, moviment sorgit a Alemanya a principis dels anys vint com a reacció enfront l’Expressionisme. L’anàlisi formal de l’entorn –a través d’una acurada composició de volums i el tractament subtil de la llum que mostra el contrast de textures– aboca l’espectador a una realitat sòbria i austera.
