Aquest projecte és un treball documental intimista en què a través de l'enllaç amb el meu oncle José Antonio faig una reflexió sobre el pas del temps, la condició humana, la innocència i la pèrdua de bondats a l'edat adulta. Un passeig per la memòria des dels marges. Escoltant les nostres converses, exploro els límits entre allò real i allò fictici per crear un imaginari visual fantàstic.  

El José Antonio té 76 anys i una diversitat funcional no catalogada. Amb el pas del temps, he anat observant com el seu comportament canviava i es convertia en una persona més vergonyosa, cohibida i fins i tot poruga. He identificat moments en què ha viscut emocions que l'han bloquejat, circumstàncies que podien donar-se tant per un excés de control extern ell, o pel propi pas del temps i les conseqüències que això ha tingut al cos, com la baixa mobilitat o la seva ceguesa.  

Busco donar una visió més precisa de la condició de dependència per evidenciar que el més important que necessitem totes les persones és l'acompanyament i les aliances. Fujo dels patrons on socialment se situa l'alteritat per retratar un subjecte agent de la seva pròpia vida, sense desposseir-lo de la seva personalitat, gestos o pensaments.

Dent de llet té una missió sanadora, ja que a través de tot el procés totes dues desenvolupem una expressió emocional més gran, i podem ser més lliures i felices dins de la condició que ens ha tocat viure a cadascuna.

Guanyadora de la Beca DKV del XXII Seminario de Fotografía y Periodismo de Albarracín.