“Quan vaig a fer un retrat, sovint em diuen: ‘Només tens cinc minuts!’ És un repte estimulant.”
En la història de la fotografia, el retrat és tan antic com el mateix mitjà. La seva utilitat documental es va apreciar ràpidament i va permetre que aquells que - fins aleshores només podien passar a la història de la representació icònica mitjançant la pintura- deixessin d’encarregar els seus retrats a un pintor per fer- ho a un fotògraf. I de passada, s’estalviaven de sotmetre’s a llargues sessions de posats. Tot es tornava més ràpid i fidel a la realitat.
Aquesta evolució històrica ha demostrat que el fotògraf juga un paper fonamental, ja que un referent pot ser interpretat de moltes maneres i el realisme d’un retrat és il·lusori. Precisament, la capacitat del fotògraf-autor és el que avui distingeix els fotògrafs professionals.
Pedro Madueño pertany a aquesta tendència.