Tot just feia dos anys que m’havien comprat una màquina de fotografiar. Havia acabat els estudis a l’Institut del Teatre, era l’any 1954.

La meva tècnica fotogràfica era intuïtiva, es pot dir que ningú me n’havia ensenyat. Recollia informació d’una banda i de l’altra. Les primeres fotografies importants que vaig fer van ser les del “Somorrostro”, en un temps en què anar allà era una cosa subversiva i de vegades perillosa. En aquells anys compaginava la meva afició amb treball a Ràdio Barcelona.

M’agradava el teatre, i hi vaig trobar la forma d’expressar la meva passió. A les fotografies i retrats que aleshores capturava, mirava d’aportar-hi la màxima composició plàstica. Aquesta feina em fascinava i m’hi vaig dedicar de ple. Considero, doncs, la dècada del 56 al 66 com la més autèntica i en guardo un record del qual mai no em podré desprendre.