Des del primer moment en què em vaig acostar a aquestes persones de talla baixa, em van dir que preferien que no s'utilitzés la paraula nan, sinó el mot petits.
Durant els anys en què vaig tenir el privilegi d'acompanyar-los entre el 1979 i el 1984, vaig comprendre que el més important de les seves vides anava molt més enllà de la seva feina.
En efecte, aquest grup de persones se segueixen enfrontant ara a desafiaments únics tant en el seu dia a dia com ho feien en participar en aquests espectacles còmicotaurins, que van ser suprimits per llei a partir de l'any 2023.
Ells, les dones i els homes, s'enfronten a una discapacitat que requereix un esforç addicional. La seva història ens convida a obrir els ulls, a valorar la diversitat i a reconèixer que, en el fons, tots busquem ser acceptats i respectats.
