De ben petit, observava la gent des del balcó de casa i s’inventava històries fantàstiques. Potser per això va estudiar cinema a Madrid, tot i que les voltes de la vida van portar-lo fins a la fotografia de premsa, un ofici dur que no coneix la pausa.
Aquesta exposició, El plaer de mirar en dona fe. Però més enllà dels encàrrecs de diaris i revistes hi havia la vida real, la que passava al carrer, s’observava des de la distància curta i posava les persones en el centre. I aquí és on Casals sempre s’ha sentit més còmode. Potser perquè no li importa tant la fotografia com el plaer de mirar.