Com si fossin notes musicals, el fotògraf situa sobre el pentagrama del temps, una sèrie de retrats que serveixen per compondre una melodia que evoca la història de la música i els protagonistes. 

En els seus retrats, Fàbregas no busca plasmar l'impacte fotogràfic que produeixen els espectaculars efectes lumínics d'un concert. Tampoc l’impactant escenari que sol envoltar els protagonistes encara menys, la fotogènia d'un públic entregat en trànsit de celebració. Fàbregas, despulla el personatge de la parafernàlia pròpia del concert i cerca, allò essencial: el cos, l'ànima, l'expressió, la mirada, i sobretot la veu. 

Crec que un bon retrat és obra de dos, el fotògraf i el fotografiat. Perquè aquest moment màgic es produeixi, cal una generosa i completa entrega per ambdues parts.