Les passejades ho van ser tot durant aquells dies. Sortir de casa quan la natura estava més bonica que mai ens va fer semblar, durant uns instants, diferents, encara que no iguals al que vam ser.
Durant els minuts d'aquelles passejades ens abandonàvem a una altra realitat, lluny d'aquell malson. Les flors i les fulles es gronxaven amb l'aire de l’anhelada primavera, i ens submergíem entre elles per no pensar. Els petits detalls es feien rellevants i essencials, mentre passejàvem saludant-nos com si sempre ens haguéssim conegut.
I així deambulàvem, a escassos metres de casa, sentint els murmuris dels qui ja no estaven entre nosaltres, dient-nos que gaudíssim d'aquella primavera, malgrat tot; d'aquella i de totes les de la vida.
Les fotos, de les flors, les vaig fer durant les passejades permeses al confinament. Després vaig realitzar el fotomuntatge/collage amb fotografies de moda de diferents dècades, intentant transmetre aires de llibertat.