Aquesta sèrie neix a partir d'una deriva per l'Eixample i l'observació de les façanes dels seus edificis. És una espècie d'homenatge al pla Cerdà de 1860.
Així com Ildefons Cerdà va transformar la ciutat de Barcelona, jo he "transformat" les façanes dels edificis perquè formin simetries semblants a les que conformen els seus carrers.
Com si es tractés d'un joc, busco les simetries a partir de duplicacions i translacions, que donen com a resultat que les façanes que apareixen a les imatges no existeixen realment, sinó que són il·lusions o recreacions a partir de fotografies anteriors.
A partir de la repetició, vull donar una idea d'infinit i alhora també de massificació, perquè d'alguna manera prenguem consciència de la manera en què habitem les nostres ciutats.